|
|
|
|
Benvinguts a l'Eixamplog
|
Marx: religió |
|
|
|
Escrit per Ea
|
|
divendres, 07 gener 2011 |
 «L’home fa la religió, la religió no fa pas l’home. En realitat, la religió és la consciència de si mateix, o el sentiment de si mateix de l’home que encara no s’ha conquerit o que ja s’ha tornat a perdre. Però l’home no és un ésser abstracte, al marge del món. L’home és el món de l’home, l’Estat, la societat. Aquest Estat, aquesta societat, produeixen la religió, una consciència del món capgirada, perquè ells són un món capgirat. La religió és la teoria general d’aquest món, el seu compendi enciclopèdic, la seva lògica en forma popular, el seu point d’honneur espiritualista, el seu entusiasme, la seva sanció moral, el seu complement solemne, la seva raó general de consolació i de justificació. És la realització fantàstica de l’essència humana, perquè l’essència humana no posseeix una veritable realitat. La lluita contra la religió és, així, indirectament la lluita contra aquest món, l’aroma espiritual del qual és la religió. »La misèria religiosa és, alhora, l’expressió de la misèria real i una protesta contra aquesta misèria. La religió és el sospir de la criatura aclaparada, el cor d’un món sense cor i l’ànima d’una època sense ànima. És l’opi del poble. »L’abolició de la religió com a felicitat il·lusòria del poble és una exigència de la seva felicitat real. L’exigència de renunciar a les il·lusions sobre la seva condició és l’exigència de renunciar a una condició que té necessitat d’il·lusions. »... La tasca immediata de la filosofia consisteix a revelar l’alienació sota les seves formes seculars, un cop revelada sota les seves formes sagrades. La crítica del cel es transforma així en crítica de la terra, la crítica de la religió en crítica del dret i la crítica de la teologia en crítica de la política.» Karl Marx Kritik des Hegelschen Staatsrechts. |
|
↬ Més...
|
|
|
Eixamplèdia presenta "Diccionari de Citacions" |
|
|
|
Escrit per Administrator
|
|
dimecres, 05 gener 2011 |
- Eixamplèdia presenta Diccionari de Citacions
 Eixamplèdia presenta el primer gran Diccionari de Citacions català de la Xarxa. En la seva nova versió php-MySQL, amb BDs i opcions de cerca.
Amb més de 1000 citacions, per començar i que s'aniran ampliant periòdicament. Il·lustrat i ampliacions de les il·lustracions des de l'arxiu mediàtic d'Eixample Web (10.000 imatges).
El Diccionari és obert i els usuaris hi poden afegir lliurement noves
citacions.
 Diccionari de Citacions forma part del magne projecte de l'Eixamplèdia això és, l'enciclopèdia d'Eixample Web i gestor de diccionaris, en fase de creació i primer desenvolupament.
Agrairem comentaris, observacions, consells i crítiques per acabar de polir defectes i fer-hi millores.
Gràcies a tots els qui ja hi han mostrat interès o curiositat.
Endavant,
Eixample Web & Eixamplèdia
+ ||||
|||| + |
|
|
Aprendre |
|
|
|
Escrit per Ea
|
|
dilluns, 03 gener 2011 |
|
 学而不思则罔，思而不学则殆
Aprendre sense pensar és feina perduda;
pensar sense aprendre és perillós. Confuci |
|
|
Descartes: Meditatio |
|
|
|
Escrit per Administrator
|
|
dilluns, 13 desembre 2010 |
 1. Claudam nunc oculos, aures obturabo, avocabo omnes sensus, imagines etiam rerum corporalium omnes vel ex cogitatione meâ delebo, vel certe, quia hoc fieri vix potest, illas ut inanes & falsas nihili pendam, meque solum alloquendo & penitius inspiciendo, meipsum paulatim mihi magis notum & familiarem reddere conabor. Ego sum res cogitans, id est dubitans, affirmans, negans, pauca intelligens, multa ignorans, volens, nolens, imaginans etiam & sentiens; ut enim ante animadverti, quamvis illa quae sentio vel imaginor extra me fortasse nihil sint, illos tamen cogitandi modos, quos sensus & imaginationes appello, quatenus cogitandi quidam modi tantùm sunt, in me esse sum certus.
Descartes Meditatio III, 1 |
|
|
Dogma de la Immaculada Concepció |
|
|
|
Escrit per Carolus
|
|
diumenge, 28 novembre 2010 |
Immaculada Concepció
 ... ad esaltazione della Fede cattolica e ad incremento della Religione cristiana, con l'autorità di Nostro Signore Gesù Cristo, dei Santi Apostoli Pietro e Paolo e Nostra, dichiariamo, affermiamo e definiamo rivelata da Dio la dottrina che sostiene che la beatissima Vergine Maria fu preservata, per particolare grazia e privilegio di Dio onnipotente, in previsione dei meriti di Gesù Cristo Salvatore del genere umano, immune da ogni macchia di peccato originale fin dal primo istante del suo concepimento, e ciò deve pertanto essere oggetto di fede certo ed immutabile per tutti i fedeli. Se qualcuno dunque avrà la presunzione di pensare diversamente da quanto è stato da Noi definito (Dio non voglia!), sappia con certezza di aver pronunciato la propria condanna, di aver subito il naufragio nella fede, di essersi separato dall'unità della Chiesa, e, se avrà osato rendere pubblico, a parole o per iscritto o in qualunque altro modo, ciò che pensa, sappia di essere incorso, ipso facto, nelle pene comminate dal Diritto. Butlla Ineffabilis Deus (1854) de Pius IX, per la qual es defineix el dogma de la Immaculada Concepció. |
|
↬ Més...
|
|
|
L'home |
|
|
|
Escrit per Ea Cit
|
|
diumenge, 07 novembre 2010 |
 Quina és la durada de la vida de l'home? Un punt en l’espai. La seva substància? Variable. Les sensacions? Confuses. Què és el seu cos? Podridura. La seva ànima? Un remolí. El seu destí? Enigma. La seva reputació? Dubtosa. En una paraula, tot el que prové del cos és com l’aigua d’un torrent, i el que prové de la seva ànima és com un somni, fum. La seva vida és un combat perpetu, un repòs en terra estrangera, i la seva fama després de la mort un oblit absolut. Què és l’únic que pot facilitar-li el seu viatge en aquest món? La Filosofia. Aquesta resideix doncs en vetllar pel geni que resideix en el seu interior, de la sort que no rebi ferides, que no es deixi arrossegar pels plaers ni pels dolors, que no faci res a la babalà, que no menteixi ni sigui hipòcrita, que no compti amb els que els altres faran o no, que accepti tot allò que li succeeixi o li correspongui, i en definitiva, que esperi la mort amb paciència, com una dissolució dels elements que constitueixen l'organisme de tot ésser animat. Marc Aureli Pensaments 120-180 |
|
|
Pla: escoltar |
|
|
|
Escrit per Administrator
|
|
diumenge, 15 agost 2010 |
|
Escoltar forma part de l'estratègia dels pobres. No vull pas dir que s'hagi d'escoltar tothom. S'ha d'escoltar qui convé. Això sí: s'ha d'escoltar bé o almenys causar la impressió que hom escolta bé. S'ha de produir la impressió d'adhesió activa a la persona que parla. Es pot tenir el pensament onsevulla, però s'ha de causar la sensació de presència i d'adhesió a la persona que parla. Això darrer és bastant senzill: consisteix a mantenir una certa vivacitat en els ulls, mirar d'una manera tendra i amatent i fer, mentrestant, amb el cap, els moviments d'assentiment paral·lels a les coses que l'altre persona va formulant. També és molt útil dir, de tant en tant:
“¿Vol fer el favor de repetir el que deia fa un moment? ¿Tindria l'amabilitat d'aclarir-me el concepte a què al·ludia fa un instant?”
Els homes volen ésser escoltats. És el que els agrada més. Els agrada més que els diners, que les dones i que menjar i beure bé. Un home escoltat esdevé un fatxenda absolutament feliç. Ara bé: quan els homes se senten escoltats, es tornen febles. Aquests moments de feblesa són l'única escletxa a través de la qual pot caure una gota de generositat del granit humà. És d'aquests moments que un pobre pot aprofitar-se. Si no els sap crear ni treure'n un profit, malament... El sistema de la parasitologia establert naturalment entre els homes, i entre els homes i les dones, es basa en l'adulació —en el gust físic que dóna el fet de sentir-se adulat—, i la forma més activa i dissimulada (és a dir, més eterna) de l'adulació és saber escoltar d'una manera natural, activa i discreta. Contribueix molt a arribar a aquesta naturalitat no cometre l'atzagaiada d'aparentar el que hom sap realment. Els propis coneixements —si és que hom en té algun— s'han de saber dissimular en el seu punt —sense caure, però, en l'extrem d'accentuar massa la pròpia estupidesa.
Josep Pla El Quadern Gris |
|
|
Babilònia |
|
|
|
Escrit per Ea
|
|
dilluns, 11 octubre 2010 |
 1 Després d'això, vaig veure baixar del cel un altre àngel que tenia un gran poder; la terra es va il·luminar amb el seu esclat, 2 i va cridar amb totes les seves forces:
«Ha caigut, ha caigut Babilònia, la gran, i s'ha convertit en domicili dels dimonis i refugi de tota mena d'esperits impurs i de tota mena d'ocells impurs i detestables, 3 perquè totes les nacions havien begut del vi de l'orgia de la seva prostitució; els reis de la terra havien fornicat amb ella, i els comerciants de la terra s'havien enriquit amb la potència del seu luxe».
|
|
↬ Més...
|
|
| << Començament < Anterior · 1 2 3 4 5 6 7 8 · Següent > Final >>
| | Resultats 1 - 8 de 57 |
|
|
|
|
|
|
|
 Eixamplíada
Eixamplog
|
|
